Cançó i memòria
Les cançons, la poesia, són l’ànima dels pobles. I les cançons populars, especialment, recullen de manera anònima, espontània i enginyosa, anècdotes i històries de tota mena. La cançó és un subgènere versàtil, gairebé camaleònic: s’adapta a qualsevol situació de la vida. Hi ha cançons de treball, de bressol, d’amor, de mort, de batalla. Ja a l’Edat mitjana, glossadors, corrandistes o trobadors s’encarregaven de difondre infinites històries, algunes inventades, d’altres reals. Eren els corresponsals de l’època.
Durant la Guerra Civil Espanyola, a tots dos bàndols, moltes cançons, amb una estructura rítmica i melòdica ja coneguda, es reformulaven i s’actualitzaven constantment, i s’adaptaven a les circumstàncies del moment. D’aquí que hi hagi tantes versions d’una mateixa cançó. La cançó agermana, cohesiona el grup i reforça la moral, sobretot en situacions adverses.
Jordi Figueras i Xavier Ruscalleda n’han fet una tria per aquest concert.