Hijos del Trueno

La música mediterrània emergeix de la fricció entre la seva civilització i l’aigua salada que l’abraça. Del fregament entre dos cossos en contacte que es desgasten a la sorra. Pobles i ciutats acorralen un mar i bolquen sobre ell totes les seves pors i anhels que s’escapen per un estret entre dos continents a l’abisme del món. I els elements ens contemplen atàvics per tornar del futur i tronar i tronar; o musicar la vida, que en aquest cas, és el mateix.

Hijos del Trueno creixen de soroll de Barcelona, un pop cec i gegant destrossant l’Hotel Vela, l’estàtua de Colom o la Capitania General mentre somriu, balla i pica de mans.

 Vicente Leone i Daniel Granados (els membres de Tarántula al costat de Joe Crepúsculo) han format una nova orquestra de ball popular. Porten música mediterrània acumulada en les seves escoltes, com una gran petxina que ha gravat durant anys la remor i les marees d’una ciutat que canvia a cop d’onada. Rumba-ficció, havaneres i distopia per dibuixar la banda sonora d’una ciutat que sura al costat de la mar. I ho fan de la mà d’un gran elenc musical: Pau Julià (al baix), Guillem Caballero (als teclats), Pau Albà (a les percussions), Sara Fontán (al violí) Cristian Pallejà (a la trompeta), i les Tarta Relena (als cors).

Després de “Desde el mediterráneo”, el single d’avançament d’aquesta primavera passada, amb dues perles d’una ostra trencada, en la qual ens anunciaven un tsunami que va de Cap de Creus a Pirineus en forma de rumba, jota i havanera de segle XXI (interpretada al costat de María Arnal) arriba per fi “Sorprendentes  adelantos”, el seu esperat primer LP.