UËNSDEI

Uënsdei aposta per la cura de les coses fetes a casa i, lluny de la producció massiva, es capbussen en la senzillesa dels sons que es cuinen a foc lent. El seu pop íntim explica històries, arranjades amb dedicació i detall. 

En el seu àlbum debut Uënsdei navega la mudança (“Mudança”, La catenària 2020) i els canvis que venen amb ella: la quotidianitat del dia a dia, el camí d’anar cap endins, la calma inesperada de retrobar-se amb les emocions i buscar-hi les pròpies veritats; i finalment, l’eufòria d’anar cap enfora i cridar-les amb totes les lletres, des dels terrats. 

La cançó protesta de l’avui és segurament el repte que “Mudança” resol a través de les seves lletres i música. Hi és present el traç de les generacions passades, en la memòria que refà la història, i en els horts que ens van deixar i que avui reviuen. Les cançons d’aquest LP són la melodia que reclama que allò combatiu pot ser també donar-nos el permís per aturar-nos i escoltar els missatges que, enmig de la voràgine de la immediatesa, no tenen cabuda. La reivindicació d’allò personal i íntim com a polític, i l’Amor en majúscules, que parla dels companys de vida i de lluites. 

Des del pop íntim de protesta de “Mudança”, Uënsdei escriu cada vers i lletreja cada paraula, amb el convenciment que és clau retrobar-la. Oferint imatges i referències de crítica social a cada racó, Uënsdei presenta un disc que ha estat bressolat a la seva cova amb cura i paciència, per a compartir-lo des de la sensibilitat conscient. Des d’aquesta resiliència, la banda fa música aparentment contemplativa i amable, amb la capacitat d’esmolar les eines (i els instruments) per fer arribar un crit de resistència des d’allò més proper. Cada pas d’aquesta “Mudança” són els canvis en aquesta manera de ser i estar al món, el permís per deixar-nos sentir i acollir la música que busca i troba l’abric en l’abraçada coŀlectiva.

Després del concert de Uënsdei podreu gaudir de La Niña Mai punxant la seva “Aventura Musical del Caribe al África”.